De què gaudim quan gaudim d’un text? Quin és el plaer de la lectura?
Roland Barthes, el gran divulgador francès de la crítica i la teoria literària, ho respon a la seva manera, exquisida i original, descrivint en aquest opuscle una eròtica de la lectura i de la literatura que es llegeix en una estona, però no s’oblida en tota una vida: el plaer del text seria el moment en què el cos segueix les seves pròpies idees.
Roland Barthes ens torna a enlluernar amb la seva extraordinària metàfora, que compara el text amb un cos femení i seductor. De la mateixa manera que aquest ens apel·la despullant-se gradualment, el text suscita el plaer dels lectors mentre es descobreix. La visió del sexe despullats és el mateix plaer que el lector experimenta en comprendre el text en tota la seva profunditat. Per això cal evitar la lectura precipitada, com l’amant que té pressa per a treure la roba del seu objecte del desig: veure l’altre completament nu i veure el text en tota la seva potència requereix pausa, la pausa de la bona lectura.
Ficha técnica
Traductor: Claudia Casanova
Editorial: Atico de los Libros
ISBN: 9788417743086
Idioma: Catalán
Número de páginas: 96
Tiempo de lectura:
2h 11m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 27/11/2023
Año de edición: 2023
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Àtic del Llibres
Àtic del Llibres
Número: 15
Alto: 21.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Grueso: 0.7 cm
Peso: 114.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Roland Barthes
XX. mendeko semiologo garrantzitsuenetako bat izan zen. Haurtzaroa Baionan pasa zuen, 1924an Parisko Montaigne lizeoan ikastera joan zen arte. 1934an tuberkulosiarekin gaixotu eta hamar urtez egon zen erietxeetan. Eztabaidarako eta jakintzarako une erabakigarriak izan ziren erietxe garaiak; besteak beste, Georges Fournié militante trotskista ezagutu zuen, eta Karl Marxen funtsezko lanak irakurtzen hasi zen. CNRSeko (Zientzia ikerketa zentro nazionaleko) ikerlea izan zen 1953-1954an eta, gerora, irakaslea. Besteak beste, Miarritzen, Alexandrian eta Bukaresten irakatsi zuen. Pianoa jo zuen bizitza osoan zehar eta hiru dozena musika pieza konposatu zituen. Kotxe istripu baten ondorioz zendu zen, 1980an, Sorbonako unibertsitatetik gertu. Semiotika estrukturalista eta literatur kritika landu zituen bereziki baina argazkigintzaz, musikaz, arte plastikoez eta zinemaz ere idatzi zuen. Hogei lan baino gehiago argitaratu zituen, tartean Testuaren atsegina/ Idazkuntzaren zero gradua (Klasikoak 1996, Juan Garziak itzulia). Euskaraz irakurgai daude ere Sud-Ouestaren argia eta Frantziako Turra epopeia gisa (Armiarma 2005 eta 2015, Koldo Izagirrek itzuliak).