La pandèmia de covid-19 va posar de manifest una crisi generalitzada en l'àmbit de les cures. I és que la de les cures és una economia en auge: un sistema institucionalitzat i jeràrquic en què el patiment d’algunes persones es converteix en beneficis per a altres. A partir d’una perspectiva de gènere i de raça, Nadasen sosté que només una anàlisi de la reproducció social des d’aquests eixos permet entendre la naturalesa i l’evolució del capitalisme: amb uns orígens que es poden traçar en l’esclavitud —quan no hi havia una divisió clara entre producció i reproducció social— i que ara ens condueixen a una fase superior, en què la relació entre capital i reproducció social adquireix una importància central. L’obra també ens acosta a les reivindicacions de les treballadores migrants i racialitzades i el potencial transformador de les cures radicals, enteses no només com el fet de tenir cura de les persones en el present, sinó també com a part de la construcció de models per a un nou futur col·lectiu.