Pablo Antón vuelve escaciplar, nos relatos que formen esti llibru, nún de los sos temes preferíos: el conflictu «que cualquier vida pueda tener cola realidá». El resultáu son estos catorce cuentos, maxistrales, espeyu de «vides sombríes» que sicasí caltienen el desllumamientu de la novedá y de la realidá escarniada de tolos díes.