BARTOMEU DOMENECH

Hoy en día, los servidores de irc a través de Internet se han convertido en uno de los principales medios de socialización de masas, con canales que abarcan casi todas las temáticas imaginables. Pero la red sigue siendo un ámbito donde los tecnicismos son, básicamente, anglicismos. Muchos ámbitos se nutren principalmente de anglicismos, y entre ellos el BDSM; palabras como plug o switch no nos son desconocidas a los que nos movemos en él. No podemos dejar de recordar una charla en la que alguien ironizó sobre el tema, preguntándonos si apretábamos reproducir o play en el vídeo; de hecho, ni lo uno ni lo otro, porque nuestro aparato es francés y por eso apretamos reproduire: los franceses, acusados de chovinistas, defienden y promueven lo que les es propio y, si es necesario, adaptan al francés los anglicismos. Por otra parte, con el mestizaje y la globalización imperantes hoy y aquí, lo que caracteriza a un pueblo es, precisamente, la lengua, por lo que una señal de orgullo de la propia identidad de una nación es, sin lugar a dudas, la aparición de neologismos y de términos adaptados en temáticas hasta entonces plagadas de anglicismos. Y es esta idea la que tiene que prevalecer también en aquellas áreas de la vida social en que nos movemos pero que mayoritariamente se consideran prácticas tabú, si no muy alternativas. La idea que tiene mucha gente del BDSM es la de un submundo lleno de violencia y abusos, donde impera el cuero, los látigos y los tacones de aguja. Nada más lejos de la realidad. Aunque prácticamente desconocidos por el gran público, autores como Jay Wiseman o Brenda Love se han encargado de publicar ensayos y obras de divulgación en que se muestra que el BDSM es, por encima de todo, una actividad sana, segura y consensuada. Tres pilares sobre los que se sostiene y en los que la falta de sólo uno de ellos convierte la actividad en sexo alternativo, cuando no directamente en abuso. Pero nunca en BDSM. Así pues, con una intención divulgativa y de normalización, nace la primera edición de un diccionario que espera nutrirse, y saberlo hacer, de los avances que en el ca

Avui dia, els servidors d'irc a través d'Internet s'han convertit en un dels principals mitjans de socialització de masses, amb canals que abasten gairebé totes les temàtiques imaginables. Però la xarxa segueix essent un àmbit on els tecnicismes són, bàsicament, anglicismes. Molts ámbits es nodreixen principalment d'anglicismes, i entre ells el BDSM; paraules com ara plug o switch no són alienes als qui ens hi movem. No podem deixar de recordar una conversa en la qual algú va ironitzar sobre el tema, preguntant-nos si premíem reproducir o play al vídeo; de fet, ni una cosa ni l'altra, perquè el nostre aparell és francès i per això pitgem reproduire: els francesos, titllats de xovinistes, defensen i promouen el que els és propi i adapten si cal al francès els anglicismes. D'altra banda, amb el mestissatge i la globalització imperants ara i avui, el que caracteritza un poble és, precisament, la llengua, per la qual cosa un senyal d'orgull de la pròpia identitat d'una nació és, sens cap mena de dubte, l'aparició de neologismes i de termes adaptats en temàtiques fins aleshores plagades d'anglicismes. I és aquesta idea la que ha de prevaler també en aquelles àrees de la vida social en què ens desenvolupem però que majoritàriament es consideren pràctiques tabú, si no força alternatives. La idea que té molta gent del BDSM és la d'un submón ple de violència i abusos, on impera el cuir, els fuets i els talons d'agulla. Res més lluny de la realitat. Tot i que pràcticament desconeguts pel gran públic, autors com Jay Wiseman o Brenda Love s'han encarregat de publicar assajos i obres de divulgació on s'ensenya que el BDSM és, per sobre de tot, una activitat sana, segura i consensuada. Tres pilars sobre els quals se sosté i en què la manca de només un d'ells converteix l'activitat en sexe alternatiu, quan