Carme Arnau, llicenciada a la Universitat Central de Barcelona amb una tesina sobre García-Márquez (El mundo mítico de Gabriel-García Márquez) i doctorada a l’Autònoma amb una tesi sobre Mercè Rodoreda (Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda), és una assagista que s’ha centrat en la narrativa catalana contemporània i, de manera especial en l’obra de Rodoreda, amb Miralls màgics (1990), premi d’assaig Josep Vallverdú, i Mercè Rodoreda, l’obra de postguerra: exili i escriptura (2012), premi Fundació Mercè Rodoreda, entre d’altres títols. També cal destacar, Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938) (1987), premi de crítica Serra d’Or, o Compromís i escriptura. Lectura d’Incerta glòria de Joan Sales, (2003) premi Joan Maragall. Ha escrit, també, nombrosos articles en revistes especialitzades i premsa, col·laborat en Història de la Literatura Catalana, dirigida per Joaquim Molas i dirigit l’Obra Completa de Mercè Rodoreda, a Ed 62, en vies de publicació.
Recibe novedades de Carme Arnau directamente en tu email
El poemari En el decréixer de la pluja, Premi Marià Manent 2016, és un esglaó més en la singladura poètica i personal de l'autora; una obra concebuda com un cant universal i de transició des del jo f
Carme Arnau proposa una lectura innovadora de Mirall Trencat, una novel·la cabdal de la literatura catalana i l'obra més complexa i ambiciosa de Mercè Rodoreda. Si bé d'una banda es tracta d'una novel·la realista, que desc ...
Gracies a les cartes familiars inedites, Carme Arnau reconstrueix la infantesa de Merce Rodoreda, l''ambient extern i familiar en el qual es va educar i creixer la novel·lista i aporta unes claus fonamentals per entendre la seva obra. La infantesa resulta un periode fonamental, especialment en la vida dels creadors i de manera molt particular en el cas de Merce Rodoreda, en relacionar-se amb un tema central de la seva produccio: la perdua de la inocencia. Gracies, en bona part a les cartes familars conservades, Carme Arnau ha reconstruit aquesta epoca de la vida de Rodoreda amb el relleu de la seva familia, bohemia i lletraferida, i, sobretot, del seu avi, un catalanista de cor que va guiar els seus primers passos i que la va marcar de per vida. De fet, la infantesa esdevindra per a Rodoreda un rerefons, sempre important, perque la novel·lista sembla haver-se amarat de tot el que hi va viure i, de manera conscient o inconscient, la seva produccio ho reflectira. D?aquesta manera, l?evocacio d?aquest periode ens permet, tambe, aprofundir en la produccio de la novel·lista mes universal i valorada de la literatura catalana.