JONI D.

Un passeig per Collserola, un camí cap a l'interior, cap a la memòria viva d'un passat recent de lluites intenses.Un home s'enfronta als seus records, al camí que va triar, a la voragine d'una època que s'ha engolit als seus protagonistes, a un exili que el va portar a aquella casa de la selva, un retorn a una vida viscuda.Un fil de vida i experiència que reprèn aquell camí que va començar a La Torre de la Serra.Un relat viu amb una narrativa fresca que ens endinsa dins les històries que fan la història.

Que pagui Pujol! es un relato visceral y trepidante; con nombres y apellidos; y de alto contenido combativo. Una crónica llena de referencias musicales y localizada en espacios míticos de la capital catalana; muchos de ellos desaparecidos y borrados de la memoria oficial; de una ciudad en constante lucha pormantener prendida la llama de la resistencia. Un collage narrativo que combina la investigacion historica y autobiografica; con un minucioso esfuerzo por retratar la Barcelona de la decada de los 80 desde una optica punk; a partir de fotografias; carteles y octavillas; fanzines y recortes de prensa. El protagonista del libro es el propio autor: un Joni D. adolescente y punk que nos conduce desde la irreverente escena musical alternativa y las primeras okupaciones; hasta las movilizaciones autonomas en contra de la OTAN y el servicio militar. La historia de diez años que empieza con las primeras emisiones de las radios libres; y acaba con el nacimiento de diversos proyectos autogestionados vinculados a los movimientos sociales barceloneses. Un trabajo militantes y resistente que nos muestra el peso y la significacion de las contraculturas urbanas; al tiempo que cuestiona la estrategia de la amnesia orquestada durante la Transicion.

La noia del panta ens acosta des d'un present difús a la nostra història recent. A la història d'un nosaltres sense nom ni rostre que és la història de molts. De molts llocs, de moltes persones i del molts temps diferents. Un llibre directe, concís, visceral, com la vida que ens ha tocat viure. On no hi sobren paraules, per molt que incomodin. I on l'amor, la violència i el dolor que han patit diverses generacions ens dibuixen, de nou, un relat que ens enganxara des de la primera pagina i no ens deixara fins haver-nos remogut consciència i estómac a parts iguals.

Deia Galeano que la història és sempre pura profecia: pel que no ha estat, i contra el que ha estat, anuncia el que serà. Per això, quan pretenen exiliar-nos de la nostra pròpia història, endinsar-s