(Sarrià [actualment incorporat a Barcelona], 28 de gener de 1893 — Barcelona, 29 de gener de 1987). Poeta, periodista i assagista. Signava J.V. Foix. Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal (posteriorment convertit en barri de Barcelona). Redactor de La Revista, on col·laborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes (1917), fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola (1919-20), on inserí ja algun cal·ligrama. Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor (1921-23), i es convertí en un dels fundadors més actius d’Acció Catalana (1922). Dirigí el butlletí d’aquest grup i la darrera etapa de la revista Trossos, de Josep Maria Junoy i Muns. Fou un dels fundadors de l’Aeroclub de Catalunya (símbol de la seva actitud d’avantguarda). Fou redactor de L’Amic de les Arts (1926-28), de Sitges, i de Quaderns de Poesia (1935-36), on —ultra la Revista de Poesia (1925-27)— figuren els seus principals texts teòrics sobre l’avantguarda.
Tot i que es proclamà “investigador en poesia”, Foix aconseguí una obra de síntesi entre el classicisme i un avantguardisme molt personal —més integrador que gratuït—, que passa per provatures futuristes i surrealistes (cal recordar la seva amistat amb Dalí, Miró, Éluard i García Lorca). El seu món, que lliga la lírica i les arts plàstiques, té les arrels en els clàssics catalans, provençals i italians.
Recibe novedades de J.V. FOIX directamente en tu email
En el dia més clar de l'any és una primícia destinada a satisfer tots els amants de la poesia. El llibre recull deu poemes de J. V. Foix, que ell mateix va trametre als seus amics, entre 1948 i 1973, com a felicitació nadalenca: s'hi afegeix la versió castellana de tots els textos i el facsímil de l'original de "Tots hi serem al port amb la Desconeguda". EL disc compacte comprèn els enregistraments d'aquests deu poemes, recitats (i, en tres casos, també comentats) per l'autor.
Entre 1950 i 1978, J.V. Foix va escriure una vintena llarga de poemes per a Joana Givanel de Ventalló com a regal d'aniversari. L'aniversari s'esqueia el 18 de setembre, quan el poeta i l
Selecció d'articles publicats a la premsa als anys trenta, en tres apartats: «La ciutat de l'esperit» (sobre cultura i societat), «Ètica i política» i «Ésser lleials» (sobre Catalunya). La selecció, feta pel mateix autor, només presenta textos que conserven plena actualitat.
Més enllà dels preceptes recull dotze poemes en prosa de J.V. Foix. Els onze primers el poeta va llegir-los pels volts del 1970, en una sessió que va quedar enregistrada; són la Lletra a Clara Sobiró
A la terra dels meus s'obre amb «Del real poètic», un assaig definitori del propi concepte de poesia que J. V. Foix va escriure el 1935 i que, encara amb plena vigència, va usar com a pròleg trenta-cinc anys més tard. Segueixen aquest assaig dotze poemes en prosa; dos procedeixen de Del «Diari 1918» (1953) i de L'estrella d'En Ferris (1963), i els altres deu, de Tocant a mà... (1972). Els textos, en el llibre, s'ofereixen en la versió definitiva establerta per l'autor i en traducció al castellà; en el disc, és el poeta mateix qui els recita i, sovint, n'explica alguns detalls. Això dóna encara més valor al testimoni extraordinari que aquí oferim.
En ritmes vells i sons arcaics recull (en versió original i en traducció castellana, el llibre; i recitats pel poeta, el disc) vint-i-quatre sonets de J. V. Foix, la majoria pertanyents a Sol, i de dol (1947). El conjunt ésplenament representatiu d'una fibra central a l'obra de Foix, el gran «investigador en poesia» de la literatura catalana.