MODEST PRATS

En la seva darrera lliçó a la universitat, que constitueix l’epíleg d’aquest llibre, Modest Prats acabava confessant que «amb tantes paraules que us he dit i m’heu dit, m’heu acostat a la Paraula». A

Sempre que he hagut de viure lluny del país, he pogut comprovar que el català és un animal que s'enyora. Tenim unes arrels fondes, clavades en una terra concreta; tenim la mirada secularment acostuma