Octavi Monsonís (Borriana, 1949) és llicenciat per la Universitat de València i ha fet de professor de valencià a l'IES Lluís Vives d'aquesta ciutat. Ha traduït amb Joan Navarro Ossos de sípia, d'Eugenio Montale, que va merèixer el Premi Cavall Verd de traducció de l'any 1989. Amb la narració Rotterdam, provisionalment (inèdita) va guanyar el VII Premi Ifac de Narrativa Curta de Calp l'any 2002. Aquell mateix any, amb el recull de narracions Solcs en l'aigua, publicat per l'editorial Brosquil, va guanyar el Premi de Puçol de narrativa en la seva XVIII edició. El 2003, el llibre de narracions Els déus esparracats va ser premiat als XI Premis Vila de Teulada de Narrativa Breu i va publicar-se a l'editorial Bromera. Carrer de pas és la seva primera novel·la.
Recibe novedades de OCTAVI MONSONIS directamente en tu email
Narra les vicissituds d'uns personatges en l'època més fosca de la dictadura franquista: la vida difícil, d'anihilació de persones, d'idees, de fam. Vida també de vegades alegre, amb les ganes de viu
A l’aigua sembla que no puguen deixar-se marques; ara bé, és envoltats d’aigua com rebem les marques més definitives. De manera que a l’aigua tornem per esborrar uns camins i encetarne de nous. Als t
PREMI VILA DE TEULADA 2003Un grup d'estudiants desorientats i perduts en la gran ciutat es veuen impel·lits a relacionar-se a fi de no ser engolits i diluits en l'anonimat de l'urbs. A mesura que el temps avança, naixera l'amistat i tambe l'amor o, poter, l'atraccio sexual. Els conflictes que sorgeixen a partir d'aquest moment seran acarats pels personatges de manera insolita i aquests assumiran que tal vegada no val la pena resoldre'l, si s'ha de produir com a consequencia un distanciament o un trencament de la relacio.
Un home madur i benestant ha perdut la memòria. S'escapa de l'hospital on està ingresat i, sense diners, ha de viure al ras. S'adonara que la llei del carrer és molt dura. Amb un estil plàstic, i amb molta força i agilitat, ens presenta els seus protagonistes com un reflex d'una part de la societat valenciana -conservadora i depredadora alhora-, de la desmemòria dels orígens i de la pèrdua d'identitat.