Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) viu a cavall entre Navàs i Barcelona i estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Modera clubs de lectura juvenils, és cofundador de “Com ho diria”, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català col·loquial, i durant dos anys ha col·laborat amb el Centre de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) gràcies a una beca de col·laboració. Als 17 anys va quedar finalista del Premi Literari Jordi Sierra i Fabra d’Espanya i Llatinoamèrica i, des d’aleshores, ha guanyat una quinzena de premis de narrativa i poesia, d’entre els quals destaquen el Premi Gabriel Ferrater d’Òmnium Cultural Baix Camp 2017 amb el poemari Phosphorus i Hesperus i el I Certamen Art Jove Salvador Iborra amb el poemari Renills de cavall negre (Viena Edicions). La mort lenta, la seva primera novel·la, li ha valgut el Premi Documenta 2018.
Recibe novedades de XAVIER MAS CRAVIOTTO directamente en tu email
Aquest poemari, en paraules de l’autor, és «el so obert d’un renill fosc que ofeguem, un bram furient de l’animal que portem dins i que s’escola per les escletxes indefenses de la carn, encara bruta»
Un llibre indispensable sobre l'argot juvenil perquè els boomers i els millennials no acabin fent cringe! Això és un manual de català per a tu, boomer o millennial -naturalment, si hi ha algun lector
“I així transiteu el món: construïts per fora i derruïts per dintre. Una destrucció íntima, invisible als ulls, ben amagada a les regions més interiors dels cossos. I envegeu tot allò que és material
En aquest nostre dir petit hi ha un cel d?argila,una ciutat de rodamons i la il·lusió d?unes escales:baranes de fum que esperen amb paciènciala por continguda en una mà, graons que maliciosament s?al
"Imagina't l'Aram, que a dins hi té tot un món d'ombres i abismes i precipicis. Imagina't la Lena, que fa veure que és forta, com totes les persones del món. Imagina't el pare, que mai no hi és. Imagina't la mare, que fa temps que ja no és la mare. Imagina't una carretera de bosc recta i plena de boira. Imagina't els arbres dels vorals, alts i amb arrels grosses com tentacles. Imagina't la llum del món, que entra molt a poc a poc pels vidres i es refugia en un pis de Sants. Imagina't un balcó, com una boca oberta a la ciutat. Imagina't la vida quan s'encalla i se'ns fa fang a sota els peus. Imagina't la mort, que és líquida com l'aigua i ens navega lentament les esquerdes de la culpa i de la por. "