Libros de Folclore catalán, página 2 de 8

Les llegendes de Montserrat tenen tres elements ineludibles: les roques, les boires i els miracles.Quin és el més important? Tots tres alhora, units, fusionats pels anys i anys en un imaginari que no trobareu enlloc mes sota el cel blau o grisos, o sota la nit estelada o barrada.La geologia i l''accio constant de la natura han estat el gresol dels penyals de formes insolites i han bressolat les llegendes que ens expliquen uns miracles amb un posit d''ahir, unes vivencies d''avui i una projeccio per al dema...La boira difumina els penyals i permet veure el paisatge amb els ulls de l''encanteri. Les muntanyes es desdibuixen i els camins es tornen perdedors... I el miracle sorgeix a cada revolt.

A Mataró, la Festa Major es celebra en honor de dues joves,santa Juliana i santa Semproniana, que segons la tradició van néixer a l’antiga Iluro romana i van ser martiritzades a causa de la seva fe c

Amb aquest llibre no tan sols coneixeràs el calendari de festes del nostre país sinó que aprendràs sobre el seu origen i simbologia de cada festa.

L'estudi del folklore català ha conegut en els darrers anys un important impuls a casa nostra, i això ha estat degut sobretot al mestratge exercit per Josep M. Pujol tant a través de la seva docència

Una de les celebracions més antigues amb foc és la de les falles, als Pirineus. Més enllà del relat popular, la festa de les falles és una festa tradicional, ben sentida i diferenciada de la resta de

Un llibre contemporani, amè i per a tots els públics, que fa un repàs als quaranta anys d’evolució del bestiari festiu a Catalunya, des de finals dels anys 70 fins a l’actualitat, enfocant l’òptica e

Una recerca sobre lespiritualitat arcaicai la geografia sagradaEl 5 dagost del 1552, a Olot, els consols i jurats de la Casa de lAlmoina, convocats i reunits pel nunci Pere Salvador Brugats, prohibeixen lo ball de la sardana y altres balls deshonests. Es el primer registre de lexistencia de la sardana, que apareix com un ball enemic de la moral i les creences establertes per lEsglesia catolica.A partir daquest succes, Jordi Bilbeny engega un gran viatge a la recerca dels fets que indaga entre els bocins de mirall del passat la relacio entre les bruixes, conservadores de les tradicions i els cultes precatolics, i la dansa catalana per excel·lencia. La sardana i la religio de les bruixes es una obra exhaustiva que revela els fonaments pagans de la sardana i la persecucio a que va ser sotmesa pels estaments de lEsglesia i les classes dominants, paral·lela a la que es va dur a terme contra la bruixeria.De les actes dels processos inquisitorials fins a festes populars com el Ball del Cornut de Cornella del Terri, de lobra de poetes com Salvador Espriu a les arrels basques de la cultura ibera, Bilbeny ens embarca en un viatge per limaginari cultural catala, sempre desvetllant les veritats que samaguen mes enlla dels relats oficials. En la seva cerca, ens descobreix lautentic caracter dalguns dels i...

El cançoner de Pineda (1931) es lobra mes emblematica de Sara Llorens, que la converti en la primera dona folklorista de Catalunya i una de les primeres dEuropa. Conte 238 cançons i 210 tonades. La recollida de material sinicia el 1902, pero diverses circumstancies, entre les quals lafeccio pulmonar que tenia, endarreriren la seva publicacio. Encara avui dia es una obra de referencia imprescindible.

Fins l’arribada de la industrialització que dona uniformitat a la manera de vestir, al llarg de la historia han existit unes formes populars característiques en els vestits de la majoria dels catalan

Un llibre que vol contribuir a donar a conèixer i difondre l''''art dels catifaires catalans La tradició popular de fer catifes de flors per engalanar els carrers per Corpus ve de lluny. Aquest llibr

L& x02019;any 1972 es va signar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un & x0201C;valor univer

El llibre per a qui vulgui recordar tots els jocs, cançons i tradicions de CatalunyaJocs, cançons i costums que no hem de perdre recull bona part d'aquelles tradicions que tenen profundes arrels en el nostre pais i que no estan subjectes a la pauta del calendari festiu. Parlem de jocs tradicionals, cançons populars, embarbussaments, endevinalles, danses i rondalles que ens han acompanyat tota la vida i que, amb l'allau de canvis i de novetats que els nous temps hi puguin aportar, val la pena de continuar preservant i traspassant a les noves generacions perque son el que veritablement ens caracteritza com a poble. I es que, al cap i a la fi, es la nostra singular contribucio a un mon que s'ufana cada dia de ser mes petit i mes global.

La Festa Major dels Blancs i Blaus és la celebració gran de la ciutat de Granollers. Basada en una competició urbana entre colles identificades per dos colors diferents, la festa combina els actes ritualitzats a partir dun enfrontament real, esdevingut llegendari, entre dos rajolers del segle XIX, i les activitats que cada any renoven amb contundencia el programa festiu. La celebracio tambe aposta per una agosarada transposicio delementscarnestoltencs cap al cicle tematic de la Festa Major. Daquesta manera, Granollers ha generat un model propi, envel qual tambe destaquen, per la seva abundancia, els apats comunitaris i, per la seva trajectoria i excel·lencia, les tronades i el castell de focs. Us la presentem amb les paraules i els ulls de dos granollerins que la viuen amb passio i emocio. La Fiesta Mayor de los Blancos y Azules es la celebracion grande de la ciudad de Granollers. Basada en una competicion urbana entre pandillas identificadas por dos colores diferentes, la fiesta combina los actos ritualizados-a partir de un enfrentamiento real, convertido en legendario, entre dos ladrilleros del siglo XIX-, y las actividades que cada año renuevan con contundencia el programa festivo. La celebracion tambien apuesta por una atrevida transposicion de elementscarnestoltencs hacia el ciclo tematico de la Fiesta Mayor. De este modo, Granollers ha generado un modelo propio, Envel que tambien destacan, por su abundancia, las comidas comunitarios y, por su trayectoria y excelencia, las tormentas y el castillo de fuegos. Os la presentamos con las palabras y los ojos de dos granollerenses que la viven con pasion y emocion.

Manresa compta amb balls propis per a la imatgeria de la ciutat i per al bestiari del Correfoc; amb quatre esbarts que conreen la dansa tradicional catalana i la divulguen dins i fora del país; i amb un munt de centres de formacio que, des de lensenyament de la dansa classica, han anat evolucionant a noves disciplines dacord amb les darreres tendencies. Tambe, amb el ball esportiu, la ciutat ha conquerit fites importants arreu del mon. De fet, algunes de les escoles mes prestigioses daquesta modalitat de dansa son manresanes.

Escriure, publicar, editar un llibre sobre la Setmana Santa tarragonina ha estat una empresa ja assolida i amb nivells de qualitat més que alts, com testimonia la bibliografia existent. Tornar a fer un llibre sobre el tema en el mes classic dels sentits, combinacio de textos amb un clar rerefons historic i religios, amb una seleccio fotografica dalta qualitat, era al nostre parer tornar al que ja shavia fet. Per aquesta rao hem optat per una proposta mes agosarada: la forja dun llibre coral tant en la imatge com en el text. (...) El fet dentendre la Setmana Santa, especialment la de Tarragona, no tan sols com un fet religios, ni tan sols cultural o festiu, ens ha portat a pensar que el millor per fer un llibre sobre el tema es invitar autors que des de diverses perspectives, des de diverses posicions envers la fe (des del catolicisme fins a lagnosticisme passant per lislam i el judaisme) ens parlin del fet de la Setmana Santa, i a un temps que sacostin a ella des doptiques diferents i alhora complementaries, com pot ser des de la literatura, la musica, els mitjans de comunicacio, etc. Si a aquests enfocaments plasmats negre sobre blanc hi afegim les visions que una serie de fotografs de la nostra ciutat tenen sobre la Setmana Santa, doncs tenim aquest llibre. En el cas de la fotografia tambe hem volgut defugir el recorregut classic del que podriem entendre com la Setmana Santa, que podria ser una cronologia iniciada el Dimecres de Cendra i finalitzada el Dilluns de Pasqua, o una visio confraria per confraria de Setmana Santa. Els fotografs ens han donat unes imatges que no tan sols il·lustren aquest recorregut, sino que tambe mostren unes visions i uns detalls que sovint sescapen a les nostres ninetes, per quotidians, per personals, o fins i tot per efimers. Del proleg de Quim Mas Carceller, Joan Menchon Bes i Quim Vendrell Moreno. Escribir, publicar, editar un libro sobre la Semana Santa tarraconense ha

Este libro quiere responder qué son, cuando aparecen, cómo eran y qué hacían las águilas procesionales y festivas catalanas y desmontar algunos de los mitos que han circulado por el país sobre la figura del Aguila, tanto en el ambito de la tradicion oral popular como en algunas publicaciones historicas. Se explica como en los siglos XVI y XVII el aguila festiva se difundio y se esparcio por el territorio segun un modelo que aqui se contrasta con fondos de archivo de todo el pais y se acompaña con una cata de noticias ineditas sobre otras aguilas hasta ahora desconocidas.