Libros de Lingüística del catalán, página 5 de 32

Aquest llibre aplega els treballs que els autors han dedicat a l''analisi del Diccionari de la llengua catalana, aparegut el 1995. Els autors hi denuncien el metode de fet, la manca de metode, les greus falles tecniques, l''aplicacio asistematica i contradictoria de criteris i les errades de tota mena que conte, i demostren que aquest diccionari es una improvisacio precipitada.

Parlar bé és un petit manual per orientar en lús correcte de la llengua. En la primera part lautor fa una denúncia dels barbarismes lèxics més corrents en el parlar quotidià i, de vegades, en el parl

Javier Giralt LatorreLèxic de la Llitera es un repertorio lexicográfico que tiene como objetivo profundizar en el conocimiento de las hablas de la Litera, con lo que tiene de particular en relación c

La fisonomia del català ha experimentat canvis notables al llarg del temps. Aquest llibre passa revista a les múltiples visions que han planat sobre la llengua usada a banda i banda del Pirineu. La «

Caçadors de paraules és un llibre divertit, apassionat i xafarder que ens descobreix, entre moltes altres coses, tots els secrets del programa de TV3.En cada capítol, el reporter Roger de Gràcia viat

El profesor Badia ha combinado siempre la búsqueda y la docencia con un compromiso constante y firme en defensa de la normalidad cultural de la lengua catalana. No es fácil para nuestras generaciones conocer y valorar las multiples iniciativas que nuestro filologo ha utilizado en este sentido, entre otras razones porque proceden de fuentes de acceso no siempre comodo (discursos, informes, entrevistas, declaraciones, articulos de prensa, etc.). El presente volumen aspira a recoger esta faceta de la actividad intelectual y civica de Badia, que es inseparable de su biografia. Ademas, es una coleccion de testimonios de primera mano imprescindibles para conocer y comprender la historia cultural de la comunidad linguistica catalana de los ultimos treinta años.

Un diccionario histórico ambicioso sobre un aspecto del léxico desatendido hasta ahora: las palabras, las locuciones y las acepciones populares del valenciano, extraídas de textos literarios, a menudo ineditos, de los siglos XVII, XVIII y XIX. Bajo la palabra lema figuran la diversas acepciones y locuciones recogidas; ejemplos documentales ordenados cronologicamente; referencias a la situacion de las palabras en los diccionarios historicos, etimologicos y normativo -respeto de los cuales se aportan muchas novedades-; referencias a otros repertorios lexicograficos y a fuentes escritas y orales, y una explicacion de los mecanismos y procedimientos de creacion lexica. Es un trabajo pionero dentro de la lexicografia catalana, en la cual el autor enmarca el estudio de cada palabra o locucion. Joaquim Marti Mestre (Valencia, 1964) es profesor de la Universitat de Valencia. Su actividad docente e investigadora se centra en la historia de la lengua catalana y en la lexicografia historica. Ha publicado, ademas de varios articulos de revistas especializadas, El Llibre de Antiquitats de la Seu de Valencia. Estudi i edicio (Valencia / Barcelona, 1994) y Literatura de canya i cordell al Pais Valencia (Valencia, 1997).

Vicent Martines Peres

El lector d'aquesta obra hi trobarà una síntesi de la història de la nostra llengua des del seu naixement fins al segle XIII. Es tracta d'un període en el qual actuen una sèrie de fenòmens culturals,

Origen i evolució és el primer compendi onomàstic que per la seva amplitud i plantejaments el fan encara imprescindible. Joan Clapés descriu l'origen de més de set mil cognoms, des de germànics, arà

Un recull d’estudis del professor Veny, aportacions essencials per a conèixer la variació diatòpica de la llengua catalana al llarg de la història, per a comprendre l’evolució del fabrisme amb relaci

Fabra i Coromines. Amistat i cartes dexili recull, duna banda, un llarg retrat literari de Pompeu Fabra que Joan Coromines va escriure i publicar en Lleures i converses dun filoleg (1971). En aquesta semblança literaria, Coromines ret homenatge a qui ell considerava el seu gran mestre. Admirablement ben escrit, Coromines desplega tota la seva sensibilitat literaria i humana.Daltra banda, el volum recull la relacio epistolar que van mantenir els dos filolegs, basicament datada en lepoca de lexili posterior a la Guerra Civil. Malgrat les dificultats del moment, Coromines, un cop estabilitzada la seva situacio personal i laboral, no va abandonar mai un Fabra ja ancia. Aixi mateix, el llibre tambe recull la correspondencia que va mantenir Joan Coromines amb Ferran Rahola, Vicenç Vives i Frederic Rahola amb relacio al mestre Fabra i la seva obra.Fabra i Coromines. Amistat i cartes dexili posa, doncs, en relacio dos linguistes fonamentals de la nostra llengua, no nomes per les seves aportacions a la llengua catalana, sino tambe pel seu taranna i compromis huma i civic i la seva insubornable defensa de Catalunya, i es publica en el marc de lAny Pompeu Fabra, que commemora el 150e aniversari del seu naixement i el centenari de la publicacio de la seva Gramatica catalana (1918).

Aquesta obra va sortir a la llum per primera vegada l'any 1965 gracies a la fèrria voluntat -i perquè no dir-ho, al seu patriotisme- d'un editor sensible a les tradicions del poble catala: entre aquestes, la paremiologia. Efectivament, aquesta voluntat i sensibilitat van portar l'avi Àngel Milla i el pare Lluís Milla a fundar l'editorial Milla i, concretament, la Biblioteca Popular Catalana Vell i Nou, en la qual van aparèixer els Cinc mil refranys catalans. La família Milla pretenia -i ho va aconseguir del tot- divulgar i fer accessibles als ciutadans de Catalunya la cultura popular en catala: des del món teatral fins al costumari del país. No cal dir que els nous editors recollim la filosofia de la família Milla.

Els orígens, els principis ideològics, les finalitats, els activistes més destacats d’aquest fenomen sociolingüístic.Aquest documentat i penetrant estudi tracta del fenomen sociolingüístic conegut pe

Una obra que aborda la variació morfològica dels verbs des d'una perspectiva nova, més acord amb la lingüística contemporània: una perspectiva superadora de la rígida i esquemàtica visió normativista