Libros de Historia local de España, página 131 de 760

Catalunya és una terra de castells, a cada poble hi ha un castell o un edifici defensiu, elements destacables en el paisatge que formen part de la nostra història. Des d’època ibèrica i romana tenim

Als boscos del Pirineu, entre avets, tarteres i estanys, shi amaguen dracs, monstres, dones de fum i daigua, bruixes, dimonis i gegants en forma de llegendes. El conjunt daquestes histories formen una mitologia arrelada en el temps que lautor daquest llibre ha recuperat dibuixant un mon magic i encisador.Pero tambe es un espai on les muntanyes, les valls, la neu i els boscos formen un paratge idil·lic que cal coneixer i respectar. Es alla on un experimentat guia, com lautor daquest llibre, ens acompanyara pels seus camins i les seves contrades tot mostrant-nos paisatges i racons duna bellesa incomparable. El castell de Querroig, el punt on sajunten tres municipis. Sant Marti del Canigo i les seves llegendes. Dues llegendes de la vall de Ribes. El poble abandonat de Peguera i la seva llegenda enigmatica. Collegats, el lloc on sinspira Gaudi. La llegenda dels Encantats. LArtiga de Lin i el Uelhs deth Joeu.

Ripacurtia es la revista anual que publica el Centre dEstudis Ribagorçans (CERIb) per compilar els diversos estudis que shan realitzat al territori ribagorça durant el darrer any. Aquest volum se centra en el paisatge i el pes i la incidencia del pastoralisme en la transformacio d'aquest paisatge a l'ambit ribagorça.

L’activitat i la presa de consciència obrera a Mallorca. Història política, republicanisme, cooperativisme, sindicalisme agrari... L’aparició l’any 1973 de l’obra de Pere Gabriel El moviment obrer

Després de més de seixanta anys de la crida de Pierre Vilar per dedicar-li una monografia, aquest llibre traça la vida de Narcís Feliu de la Penya en paral·lel al seu temps. Personatge clau en la historia catalana, Narcis Feliu entrellaça la seva vida a tots els principals esdeveniments del periode mes transcendental del Principat de Catalunya: la reincorporacio a la monarquia hispanica despres del 1640, el redreçament economic, les turbulentes relacions entre Catalunya i la monarquia hispanica que desembocaren en la ruptura de la guerra de Successio. Membre d'una familia paradigmatica de l'obertura social de la Catalunya del segle XVII, Narcis Feliu de la Penya anticipa figures de la historia catalana com Francesc Cambo i Jordi Pujol, del qual fou uns dels inspiradors de la seva politica, per la voluntat de crear una relacio diferent entre Catalunya i Espanya basada en la col·laboracio i el respecte de les identitats propies.

Este Manifiesto se ha escrito con un solo propósito: denunciar la destrucción de la bases elementales que hacen posible la vida en común en una ciudad como Madrid. El espectacular crecimiento económico de la region durante la ultima decada ha venido de la mano de una constante dilatacion de las desigualdades sociales y del expolio y privatizacion de lo que propiamente podriamos llamar nuestros bienes comunes: la sanidad, la educacion, los espacios publicos, el territorio, el medio ambiente, el agua... El nuevo contexto de crisis manifiesta, de la forma mas aguda, que el modelo Madrid de crecimiento solo es posible a costa del bienestar de la mayoria y de la igualdad de todos. Este Manifiesto pretende contribuir a convertir la crisis en una posibilidad para pensar y devolver a la ciudad una nueva oportunidad. El acicate para una apuesta por la innovacion de base y en pro de instituciones que sirvan de soporte para el desarrollo de una democracia urbana de nuevo cuño.

Al llarg de l’època Moderna la major part de municipis de Catalunya van destinar diners públics per a pagar mestres per ensenyar a llegir i escriure als nens de les famílies amb menys recursos. Aques

La población musulmana que vivió en la ciudad de Valencia entre los siglos XIII y XVI dispuso siempre de un espacio propio, individualizado y definido: la morería, término popular con el que era conocido dentro de la topografia urbana su barrio hasta el siglo XVIII. Sus instituciones, como la aljama, se encuentran bajo la autoridad real, que reconocia la condicion islamica de los antiguos andalusies, ahora mudejares (moros) -costumbres, practicas religiosas, formas de vida, lengua, vestidos y alimentos diferenciados de los subditos cristianos y judios-. Poco mas de mil habitantes mudejares en medio de una populosa ciudad cristiana que ira alcanzando, entre 1370 y 1510, la condicion de puerto mediterraneo de primera magnitud, lo que beneficia extraordinariamente a la moreria de la ciudad, ahora convertida en un activo centro artesanal y mercantil, y que provoca una gran atraccion para el importante conjunto de la poblacion mudejar del reino, mas de una cuarta parte de los valencianos en el siglo XV. Examinando los 168 documentos publicados, el lector puede captar la vida palpitante, las ocupaciones, los conflictos y las relaciones de una activa comunidad que protagoniza una forma de vida diferente pero integrada -o, mas bien, aceptada- dentro del reino cristiano.

Aquesta tercera edició del Congrés ha significat un important nou pas endavant en la difusió de les recerques, els projectes i les experiències actuals al voltant de la jota respecte a les ja aportad

Edición facsímil de la 3ª edición corregida y aumentada de “Aires da miña terra” del año 1886, obra cumbre de Curros Enriquez

Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de Valencia per jurar les lleis dels valencians

Aquest llibre presenta una visió panoràmica de l''evolució històrica de Catalunya des del segle XI fins al 1276, any de la mort de Jaume I el Conqueridor. El creixement demogràfic, el procés de feuda