Libros de Teatro en catalán, página 2 de 61

Una comèdia d''assassins en dos actes. Un únic espai. Cinc personatges. En l''Acte primer, un crim perfecte. En el segon, les conseqüències inesperades.«Trampa mortal: comèdia d''assassins en dos act

Terra baixa, escrita en prosa i amb un afany realista, és una de les obres més conegudes i escenificades d’Àngel Guimerà.Terra baixa, escrita en prosa i amb un afany realista que no abandona l’esperi

Després d'haver gaudit d'una carrera política brillant a les institucions catalanes, amb una vida pública immaculada, un destacat jutge s'enfronta als fantasmes que li turmenten secretament la consciencia. A les acaballes de la seva trajectoria, els dolor

Una vella, coneguda, olor; Fantasia per a un auxiliar administratiu; Marc i Jofre; L''ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l''auca; Berenàveu a les fosques; La desaparició de Wendy; Revolta de

L'arribada d'un circ ambulant a un poble vulgar i ensopit trasbalsa la vida d'en Joanet, el fill de l'alcalde, que ja somiava amb una vida lliure i sense lligams. A L'alegria que passa Rusiñol reelabora un dels temes centrals de la literatura modernista: el conflicte entre l'artista i la societat.En aquesta edicio presentem el text amb notes i un estudi introductori a carrec de Joan Oriol i Giralt, i tambe unes activitats adreçades especialment a l'alumnat de Batxillerat.

Una de les obres més representades del teatre català.Els conflictes dramàtics que planetja són, a més, d'una poderosa actualitat: la intolerància religiosa, la marginació i expulsió del que és difere

LAntoni es dirigeix a una entitat bancaria per demanar un credit personal, pero quan el director de la oficina veu que no pot oferir cap tipus de garantia ni daval per tornar-lo, decideix denegar-lhi. Davant daquesta negativa, lAntoni no es conforma i fa una proposta molt desconcertant al director. El credit es, en paraules de Sergi Belbel, una gran comedia sobre leconomia, la crisi, la desesperacio, la fragilitat de les vides humanes i, tambe, encara que no ho sembli a primera vista, sobre les estranyes i insondables relacions de parella.Si a El metode Gronholm Galceran feia una disseccio, en clau dhumor, del que estem disposats a fer els humans per aconseguir una feina, a El credit ens planteja quin es el limit huma davant de la desesperacio economica.

Espill, de Jaume Roig, s una de les peces ms importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narraci en vers que entronca amb la tradici mis.gina europea s reconeguda per la seua gran potncia satrica i el virtuosisme dels seus ms de 16.000 versos. Aquesta adaptaci teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat s un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novelles ms brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gnere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

Visqueren el temps més dramàtic, en ple domini mascle en el moment d''un primer Renaixement a Europa, en una societat obligada a la fictio. Fictio significa falsificació de la consciència a tots els

La producció teatral d'Italo Svevo (1861-1928) ha conegut una difusió, a la mateixa Itàlia, encara més tardana, i molt més limitada, que la de la seva narrativa. Lliure de les ambigüitats amb què ens desorienta el narrador en primera persona de La coscienza di Zeno, l'humorisme relativista hi mostra més obertament les seves declinacions més àcides, ara en forma de saviesa desolada, ara de manipulació cínica. Sobretot en aquesta segona accepció, els efectes que hauria provocat un text com La veritat, si hagués circulat pels escenaris del tombant de segle encara dominats per la comèdia burgesa benpensant, haurien estat devastadors. En totes quatre peces que componen la nostra selecció, i en sintonia amb les novel·les de l'autor, els formalismes socials i les teories del positivisme s'esfondren no pas amb una finalitat regeneradora, sinó amb la sinceritat frívola de qui comparteix i vol deixar al descobert, en l'envitricollat territori de les relacions prematrimonials, matrimonials i extramatrimonials, les insuperables misèries de la condició humana. El pessimisme i el dolor es fan, però, menys explícits que en les novel-les, perquè la pràctica del diàleg, alhora que allunya l'autoanàlisi introspectiva, afavoreix l'habilitat en l'argumentació, la conversa brillant i aguda. Un ús, doncs, del llenguatge a mig camí de la racionalitat i la irracionalitat, però un ús social al capdavall, que comporta una adaptació a les convencions. Cauen els bons propòsits i els valors respectables; es mantenen la paraula i la ficció _la mentida dita i la farsa representada_, les quals, amb tota la càrrega de fruïció desdramatitzadora de què són portadores, acaben justificant-se per si mateixes. L'individu viu com un divertimento tant les mancances i les incerteses pròpies com les dels altres.

"Al fons del calaix és una peça teatral amb dos personatges però que en realitat és un monòleg, i no revelaré al futur lector el contrasentit d’aquestes paraules. El monòleg d’una dona de mitjana eda

Prenent com a referent la personalitat de Narcís Oller, l'autor ens proposa una reflexió des de l'escena sobre el fet d'escriure, centrat en els conflictes que enfronten la realitat amb la ficció, amb el romanticisme, amb l'idealisme i amb altres subterfugis literaris. Narcis Oller va ser un novellista que bevia directament de la realitat. Les seves novel·les i contes es basen en observacions directes del seu entorn. Pero aquest entorn li va provocar no pocs problemes. El mes important el va tenir amb Valls, la seva ciutat d'origen, on alguns sectors van trobar-se massa ben retratats. El text que proposem es un acarament de l'autor amb els seus personatges. Com un eco dels personatges sense autor de Pirandello, Narcis Oller es veu assaltat pels seus, cadascun amb la seva reivindicacio especifi ca. El conjunt configura una passejada per tota la produccio narrativa d'Oller.

Agonia” és un diàleg entre la Vida i la Mort que l’autor va escriure durant la lluita del seu pare contra el càncer. Una obra de teatre que es passeja entre les certeses més irrefutables, els dubtes

A la sala d'espera d'un hospital, un infermer escriu cartes misterioses davant la mirada d'una noia reservada i d'un home que insisteix en veure la seva filla. Els tres personatges coincideixen llargues estones i comparteixen l'espai des de perspectives ben diferents. Pero allo que inicialment es una trobada freda i desafortunada s'acaba convertint en una necessitat per als seus protagonistes. Una historia agredolça sobre la necessitat d'estimar i el poder de perdonar.