Literatura Italiana

“Senectud”nos presenta la dificultad de vivir y de establecer auténticas relaciones con los demás, es decir, aquel filo de la navaja que separa, con un corte profundo y doloroso, la felicidad de la i

La poesia non è solo desolazione e negatività; nei versi dei poeti non trovanoespressione soltanto la malinconia e il male di vivere. È questa l'idea su cuisi fonda la scelta di testi proposta da Maurizio Cucchi: un percorso poeticoimprevedibile, che traccia una strada da Catullo a Prévert, incontrando autoriindimenticabili - da Orazio a Omar Khayyâm, da Rilke a Ungaretti, Keats,Carver, Brecht e Sereni - e proponendo un'antologia personale di testi inversi capaci di comunicare fiducia e speranza, ottimismo e voglia di vivere.Un libro che, come un piccolo breviario letterario, accompagna i giorni diogni individuo e che offre con le parole dei grandi poeti di tutti i tempi ilconforto della poesia.

Si en una época de mi actividad literaria me sentí atraído por los folktales, por los fairytales, no fue por fidelidad a una tradiciÛn étnica (pues mis raíces están en una Italia del todo moderna y c

En El príncipe Maquiavelo se propone moldear un príncipe nuevo, virtuoso, que concentre un poder y conforme una milicia nacional, con los cuales haga frente triunfalmente a la crisis que se abate sobre la península itálica y pueda elevar a Italia a la altura de las superpotencias europeas, de España y de Francia. Esta nueva traducción que ofrecemos mantiene siempre la mayor literalidad posible a fin de reflejar el atractivo estilo de Maquiavelo, y cuenta con notas que acotan sucintamente cuestiones imprescindibles para una cabal comprensión de la obra.

La protagonista és una dona amb una capacitat excepcional per lluitar i per estimar. Nascuda en la misèria. Modesta explora al llarg de la seva vida tote les possibilitats de mare i d’amant, la vida

"Obra guanyadora del Premi Strega 2007"D'un dels autors de mes exit a Itàlia ens arriba una faula apocalíptica que narra la vida d'un pare i un fill, Rino i Cristiano Zena, units per un amor visceral

Una novel·la de Camilleri que ens trasllada als moments mes crucials de la historia d'ItàliaSense títol perque a l'hora de tractar amb humana pietat el cas d'unassassinat i un supervivent amb un futu

Seda no és una novel"la, ni tampoc un conte; Seda és una història. Comença amb un home que travessa el món, i acaba amb un llac que s'està allí, un dia de vent. L'home es diu Hervé Joncour. El llac no se sap. Es podria dir que és una història d'amor. Però si només fos això no hauria valgut la pena explicar-la. Al mig hi ha desigs, i dolors, però un nom autèntic, per dir-los no el tens. I tanmateix no és amor. Potser val la pena aclarir que es tracta d'una història del segle dinou: només perquè ningú no esperi avions, màquines de rentar ni psicoanalistes. No n'hi ha. Potser en una altra ocasió.

« Le désir m'a souvent gagné de connaître les rêves des artistes que j'ai aimés. » En utilisant l'écriture comme messagère de l'impossible, Antonio Tabucchi se met à la place des écrivains ou peintres ou musiciens qu'il admire et nous livre successivement les rêves d'Ovide, Apulée, Cecco Angiolieri, Villon, Rabelais, Caravage, Goya, Coleridge, Leopardi, Collodi, Stevenson, Rimbaud, Tchekhov, Debussy, Toulouse-Lautrec, Pessoa, Maïakovski, García Lorca et finalement Freud. Chaque rêve est ainsi un hommage aux artistes évoqués, mais aussi une clé d'interprétation et une métaphore pour comprendre le signe du destin qu'il y a dans leur vie.

Según costumbre de la época, la novia de Italo Svevo le pidió a éste que convirtiera en un Diario para la prometida el Kalenderbuch que había recibido como regalo en su veintiún cumpleaños. Un acontecimiento convencional, una anecdota. Y sin embargo, por una vez no es una curiosidad malsana la que anima la lectura. Svevo es el tipo de autor cuya vida, gris y mediocre, interesa solo en la medida en que ilumina su obra, mediante la busqueda de conexiones y paralelos entre esa intimidad relatada y la ficcion. Diario para la prometida, al que repetidas veces se ha puesto en relacion con Senilidad, la obra mas sobresaliente de Italo Svevo despues de La conciencia de Zeno, comparte con la novelistica sveviana la misma circularidad y la misma naturaleza del relato filtrado por la conciencia de los protagonistas, esa antigua costumbre de replegarse en uno mismo y analizarse, en palabras del propio Svevo. Por primera vez traducido al español un texto que da una vision intima de uno de los autores mas enigmaticos y literarios del siglo XX.

"Diuen que els ogres ja no existeixen, però encara n'hi ha. El meu pare de dia és un advocat, i de nit és un ogre. Quan dormo i tinc por que la porta s'obri, m'abraço a en Teddy. En Teddy és el meu osset." Així descriu la seva experiència la Dorrie, un dels personatges d'aquesta sèrie de cinc relats que constitueixen una novel·la coral sobre la violència en la vida familiar. Premiada amb el guardó Pen Club Internacional, Per a una veu sola constitueix el primer gran reconeixement de l'inconfusible estil i del món particular de Susanna Tamaro, obtingut poc abans de l'àxit mundial de tretze milions de lectors de Vés on et porti el cor, fins al punt que el cineasta Federico Fellini va lloar-la: "Aquesta veu tensa i atroç (...) aquesta capacitat d'encarnar el patiment dels febles i dels indefensos (...) m'ha donat l'alegria de commoure'mö.

La Margherita Dolcevita és una noieta que sap mirar el món. En té prou amb un cor una mica defectuós i algun quilo de més per afegir sal i ironia al seu enteniment natural de les coses. Compadeix amb afecte les excentricitats de la seva família i es perd de bon grat en el gran prat que envolta casa seva, darrer baluard del camp ja contaminat per la ciutat i residència de la seva amiga invisible: la Nena de pols. Però de sobte, com un fantasma de la nit, enfront de la casa de la Margherita apareix un cub de vidre negre envoltat per un asèptic jardí sintètic i per una palissada de bardisses. Han arribat els senyors Del Bene, els portadors d'allò "nou", de la beatitud del consum. Amics o corruptors? La família de la Margherita cau en una mena de fosc encanteri: ningú no queda immune. I sobre aquell que es resisteix a la festa del benestar, de la mercaderia, del poder, es concentra el núvol d'unes misterioses revenges. La Margherita sospita que hi ha un pla diabòlic i està disposada a posar en joc la fantasia, la combativitat, la imaginació per descobrir en quin abisme de culpable estultícia s'han precipitat el seu petit món i, potser, el món sencer.

"Entre dones soles", escrita l´any 1949, un any abans de la seva mort, mostra el Pavese més madur, el novelista capaç de crear una atmosfera amb una economia de detalls sorprenent. Pavese hi descriu