Literatura Rusa

Apuntes del subsuelo es el testimonio de un cualquiera o, lo que es lo mismo, de todos y cada uno de nosotros que, alienado socialmente y paralizado por su propia insignificancia, cuenta la historia de su torturada vida. Con amarga ironia, describe su negativa a convertirse en un trabajador en el hormiguero de la sociedad y su retiro gradual a una existencia clandestina.

A hores d’ara ningú podria arrabassar a F.M. Dostoievski (1821-1861) el títol de gran coneixedor de l’ànima humana i de tots els seus impulsos contradictoris. I això és el que reflecteix el personatg

En Txítxikov, un foraster misteriós i aparentment encantador, es dedica a recórrer les províncies russes buscant terratinents per fer-los una oferta ben estranya: comprar-los la titularitat dels serfs morts que encara consten inscrits en el cens. Sembla un negoci rodo per a tothom: els propietaris s estalvien de continuar-ne pagant els impostos, i ell pot fer servir aquestes "animes mortes" per aconseguir noves terres i progressar socialment. Ben aviat, pero, les coses es torcen per a en Txitxikov, que haura d escapar-se per evitar les sospites i les enveges que un negoci tan singular desperta. Nikolai Gogol ofereix, en aquest classic de la literatura picaresca, la versio mes crua i detestable de l esser huma. Una galeria grotesca de personatges, a lamanera de l infern de Dante.

Un genial violinista de aspecto descuidado sorprende con su música extraordinaria a los asistentes a una fiesta. Uno de ellos decide protegerle, sin valorar bien las consecuencias.El joven Delessov asiste a una fiesta con sus compañeros. Comienza a aburrirse, hasta que hace entrada en la sala un hombre mal vestido y descuidado. Se llama Alberto, y es musico. Su mirada resulta extraña, y cuando toca el violin se transforma, haciendo experimentar sensaciones nuevas a quienes lo escuchan. Delessov se plantea ser su protector, sin valorar bien las consecuencias de su decision.

Es curioso que, en un período como el que ahora vivimos, amenazados por todo tipo de plagas, una novela como ésta, escrita en un tiempo hoy olvidado, en circunstancias tan distintas y con el pretexto de otra enfermedad mortal, suscite situaciones y reflexiones de tan acuciante actualidad. Porque lo que trasciende fundamentalmente hoy de Pabellon de Cancer es una verdad muy simple y, en principio, conocida por todos : la de que todos somos iguales ante la muerte. Iguales son incluso el joven Kostoglotov, un deportado con gran capacidad critica, en el que no cuesta reconocer al propio autor, y el funcionario Rusanov, miembro del partido y delator implacable de los enemigos del regimen. En torno a ellos, todos los demas personajes, grotescos y tiernos, confinados entre cuatro paredes en circunstancias extremas, encarnan la evidencia de que el odio, el amor, el resentimiento, la envidia o las relaciones de poder y sumision siempre tendran, mientras haya vida, su razon de ser.

"Bere bizitza pribatuaren hogeita hamargarren urteurrenean, Vostxovi kontua eskaini zioten existentziarako baliabideak eskuratzea ahalbidetzen zion tailer mekaniko txikian. Kaleratze-aginduan honako hau idatzi zuten: ekoizpenetik baztertzen zutela, batetik bere gorputzari makaltasunaren hazkunde bat eta, bestetik, lanaren dinamika globalaren testuinguruan pentsakortasun bat igarri zizkiotelako". Horrela hasten da Lubakia, XX. mende hasierako errusiar surrealismoaren maisulana. Antiutopia izeneko literaturaren azpigeneroan kokatu izan da. Lubakian gizakiek gizatasun gutxi erakusten dute. Animalien, haizearen, zuhaitzen izaera, berriz, oso gizatiarra da. Kolektibizazioa, bosturteko planak, ildo ideologikoak, doktrinamendua, iraultzarekiko erlijiozko fedea ... Ezerezetik gizaki berria sortzea posible ote da? Platonov ezezkoan dagoela dirudi.

"Em va passar un cas sorprenent: de cop vaig oblidar que va abans, el 7 o el 8. Vaig anar a veure els vens i els vaig preguntar quina opinió tenien ells respecte a aquest tema. I quina fou la seva i la meva sorpresa quan van descobrir que ells tampoc no podien recordar l’ordre dels numeros. 1, 2, 3, 4, 5 i 6 els recordaven, pero mes enlla els havien oblidat."

A El Gran Inquisidor, probablement el capítol més cèlebre d’Els germans Karamàzov, l’última novel·la de Dostoievski i la seva obra cabdal, l’Ivan llegeix a l’Alioixa un poema seu que descriu la troba

Durant la Guerra de Secessió nord-americana, l'any 1864 el general William Sherman va cremar Atlanta i va fer marxar les seves tropes -seixanta mil homes- cap a l'est, travessant Geòrgia fins al mar, i aleshores amunt cap a les Carolines. L'exèrcit lluitava contra les forces confederades i vivia de la terra, saquejava les plantacions del Sud, agafava el bestiar i els conreus per a consum propi, destruïa ciutats i acumulava una població de negres alliberats i refugiats blancs pel camí, fins que tot el que quedava era la vida transitòria i perillosa dels desarrelats, els desposseïts i els triomfadors. Només un novel·lista excel·lent podria explicar amb tanta força i compassió les vides d'aquells que van fer la marxa.

Tolstoy's great novel, one of his last works of fiction, tells the story of a harmless flirtation that gradually develops into a destructive passion: the love affair between Anna Karenina and Count Vronsky. Anna turns to Vronsky, a dashing military man, as a refuge from her passionless marriage to a pompous, chilly bureaucrat--a move that results in social ostracization, the loss of her position in the world, and the relentless self-doubt that destroys her confidence and leads to her sad end. A parallel plot follows the contrasting fortunes of Levin (Tolstoy's alter ego, with his deep love of the land) and Kitty, whose marriage thrives and prospers because of mutual commitment, sympathy, and respect. In ANNA KARENINA, Tolstoy reaches deep into his own experiences and his observations of family and friends to create a picture of Russian society that reaches from the high life in St. Petersburg and Moscow to the idyllic rural existence of Kitty and Levin. Sketched on a smaller canvas than the vast panorama of WAR AND PEACE, ANNA KARENINA is a profound examination of human psychology. At its heart is its heroine, the flawed, vulnerable, lovable Anna--a woman whom Tolstoy never judges adversely, despite her follies, but whom he views with compassionate understanding throughout. Published two decades after Flaubert's groundbreaking MADAME BOVARY, Tolstoy's novel is a further exploration of adultery and its effects not only on individuals but on the society at large. Vladimir Nabokov called it "one of the greatest love stories in world literature," a view that has been echoed by critics since its publication in the 1870s.