Parlar dèxit o de fracàs escolar demana afrontar linterrogant sobre quin model de societat o de ciutat- volem daquí quinze o vint anys. El fracàs escolar no és una quesito sectorial, no competéis només als professionals de leducació. Tenim un model educatiu segmentat en tres terços: -Un terç dels alumnes que estan en condicions davançar amb èxit i arribar als estudis superior. És el terç dexcel.lència.
-Un terç intermedi de lalumnat amb unes possibilitats daccés als estudis superiors que van lligades a condicions més complexes: el model de política educativa, lorganització del seu centre escolar, loferta dactivitats complementàries al barri un viu -En laltre extrem trobem el terç dels joves que no obtenen el graduat de secundària: els futurs ciutadans i ciutadanes amb baixa qualificació i, per tant, destinats a realitzar feines mal pagades, precàries.
El debat no està tant en si els alumnes han danar junt fins als setze anys o si shan destablir diferents itineraris en funció de les seves capacitats i interesaos, sinó en com podem trencar el model dels tres terços. Aquest llibre vol afrontar aquest debat i plantejar propostes. Lèxit escolar per a tothom és un repte ètic i padagògic, però també un comprimís de sostenibilitat social i productiva