Joan Estelrich i Artigues (Felanitx, 1896_– París, 1958), promotor cultural i assagista literari i polític, es vinculà a Francesc Cambó i a la Lliga Regionalista, organitzà Expansió Catalana (1919-1922) i dirigí l’Editorial Catalana (1919-1923) i la Fundació Bernat Metge. També dirigí La Veu de Mallorca i El Día, propietat de Joan March, i col·laborà a La Veu de Catalunya i altres periòdics i revistes; a més, participà, com a diputat a Corts per Girona, en organismes com la Societat de Nacions, en especial en l’àmbit de les «minories nacionals». Publicà, entre d’altres, Entre la vida i els llibres (1926), Catalunya endins (1930), Fènix o l’esperit de Renaixença (1934) i Al servei dels ideals (1934-1936). Durant la guerra civil, organitzà l’Oficina de Prensa del Estado Español, a París, per a la propaganda franquista, hi dirigí la revista Occident i hi publicà La persecución religiosa en España. Col·laborà a Destino i Diario de Barcelona, dirigí el diari España de Tànger, i fou delegat d’Espanya a la UNESCO i membre del seu comitè executiu.
Recibe novedades de Joan Estelrich directamente en tu email
Els Dietaris de Joan Estelrich aquí publicats corresponen a períodes més o menys extensos dels anys 1914, 1918, 1935, 1936, 1940, 1943, 1948 i 1949, que inclou el colpidor exercici literari El seductor seduit, influit pel Diari dun seductor de Sren Kierkegaard. Son una petita part dels que escrivi i els unics que shan conservat en larxiu personal de lautor, que ara constitueix, per donacio de la seva filla Anna Ma., el Fons Joan Estelrich de la Biblioteca de Catalunya. Entesos com a punt de referencia fonamental dunes memories personals que la mort prematura no li permete descriure, els Dietaris sendinsen en les tres vies per les quals transcorregue la seva vida: la sentimental (la sexualitat, lerotisme i lepicureisme), la intel·lectual (la reflexio literaria, la critica, la politica i la filosofica) i lactiva (la gestio cultural i la politica), totes elles manifestacio indestriable de la seva personalitat. Aquests Dietaris ens mostren un esforç intel·lectual de primer ordre, i ens il·luminen sobre aspectes poc coneguts del nostre passat recent.
Un epistolari imprescindible que aporta informació essencial de la cultura i la política de la Catalunya de la primera meitat del segle XX.Joan Estelrich i Josep Pla van ser companys de generació i van tenir molt de tracte. El centenar de cartes que aplega aquest volum cobreixen un periode de trenta anys, de 1920 a 1950, i il·lustren amb vivor les respectives trajectories, que van tenir un espai permanent dinterseccio al voltant de la persona de Francesc Cambo, lider del catalanisme conservador i mecenes. Estelrich nera secretari i en liderava les empreses culturals, i va desplegar una intensa activitat tant a Catalunya com a lestranger. Per als seus proposits i els de Cambo, Pla es va convertir ben aviat en un col·laborador indispensable, tambe a escala catalana i a escala internacional.Silvia Coll-Vinent ha editat, prologat i anotat curosament les cartes per guiar el lector tot al llarg de la correspondencia, que comença amb una fase de mes intimitat durant la Dictadura de Primo de Rivera, es refreda una mica en els anys de la Republica, sofreix un parentesi que abraça la Guerra Civil i la primera postguerra i es repren des del distanciament a partir del 1947. Per completar aquest corpus documental apassionant i il·luminador, es recullen en apendix textos inedits i articles esparsos que donen testimoni de la relacio entre dos autentics homenots del segle XX.Un epistolari imprescindible que aporta informacio essencial de la cultura i la politica de la Catalunya de la primera meitat del segle XX.
Quan l any 1934 es va publicar Fènix o l esperit de Renaixença, feia
més d una d ècada que Joan Estelrich brillava com un estel fulgurant
dins del moviment catalanista. Amb aquell llibre «terrible