Josep Sou (Alcoi, 1951) Estudia Filosofia i Lletres a València i Salamanca. És doctor en Belles Arts per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. És director tècnic de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant. Ha publicat, entre d’altres, els següents llibres de poesia: L’estança. Camins en la pintura d’Antoni Miró (València, 1992); L’enigmàtic valor de la ics (Alacant, 1993); Concert d’aigua (Alzira, 1997); Ma non troppo (Barcelona, 2006); Ivarca (Alacant, 2008); Perbreviter (València, 2011); Mots a la deriva (Barcelona, 2014); Cantabile con fuoco (València, 2015); Fills del sol i de la lluna (Navarrés, 2016); Cantata (Màlaga, 2017); Fràgil (Màlaga, 2020). També ha publicat els assajos: Bartolomé Ferrando. La fractura dels marges poètics (València, 2008), Glosses d’Antoni Miró i Antoni Miró. Pintura i vida (Converses al Sopalmo) (Alacant, 2021). Nombrosos catàlegs i antologies de poètica experimental recullen les exposicions que, en aquesta disciplina creativa, realitza l’autor.
Recibe novedades de JOSEP SOU directamente en tu email
El vent, viatger implacable contra les façanes de les avingudes, lliura un combat de sons, i d'harmonics punyents, a la nit. Els mots, arrossegats pel vent, udolen la freda realitat del viure quotidia i canten, potser, l'esperança. Aixi, Mots a la deriva es un poemari bastit en la recerca de l'essencialisme, d'allo subtil que rau al si de les paraules, amb una voluntat manifesta de trobar el nucli primigeni de l'existencia.
Potser aquests versos transiten la via del desig arribats des d’un univers fragil, el de la memoria. La subtil materia primera dels encontres efervescents traspua l’essencial manera d’entendre la relacio afectiva: fisica realitat que coincideix amb el frec unanime dels sentits. I els mots acompanyen tothora la veritable possibilitat de ferir la carn dels dies, majusculs, proteics, sincers i tan creatius alhora. Tot s’hi ave per garantir la fortuna de la comunicacio confirmant la reduccio de les distancies. A dues veus assaja la intensitat plural de l’ardencia sensual quan els estels fan cintra per protegir la decidida manera d’abordar el fet amatori.