Manuel Pérez Nespereira (Barcelona, 1961) és doctor en història contemporània de Catalunya. Ha col·laborat en l’elaboració de diverses obres col·lectives, entre les quals destaquen Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1812-1975), publicada l’any 1999, i L’Ateneu i Barcelona, un segle i mig d’acció cultural, editada el 2006, totes dues dirigides per Jordi Casassas i Ymbert. Entre la seva obra individual sobresurten La privatització de la follia. L’assistència psiquiàtrica a Catalunya durant el segle XIX (2003), i La secessió catalana. Els corrents intel·lectuals europeus de la fi de segle (1872-1900) (2007), a més d’articles sobre història cultural i nacionalisme en diverses revistes especialitzades en història i pensament. L’any 2006 va obtenir el premi Projecte Prat de la Riba i La Nacionalitat Catalana, que ha generat la present obra.
Recibe novedades de MANUEL PEREZ NESPEREIRA directamente en tu email
Si en parlar d'història cultural espanyola s'ha de deixar de banda, pel seu caràcter autònom, la cultura catalana, cal esbrinar el procés mitjançant el qual s'ha arribat a aquesta situació d'independència. El llibre de Pérez Nespereira estudia i aprofundeix en el fenomen de la secessió catalana des de diversos aspectes, sobretot des del seu component cultural. El llibre pren com a eix d'estudi l'Ateneu Barcelonès, pel seu caràcter de centre de sociabilitat intel·lectual per excel·lència al darrer terç del segle XIX a Barcelona i, per extensió, a Catalunya. Al Principat es va desenvolupar progressivament una trajectòria cultural cada vegada més diferenciada de la de la resta de l'estat, la qual cosa es comprova a partir de l'estudi de la crisi de l'Ateneu, les seves dinàmiques culturals i les revistes culturals de l'època. Les arrels de les diferències es poden trobar tant en factors materials com en la pervivència a Catalunya, a desgrat de l'estat de repressió, de les seues aspiracions nacionals. En aquesta combinació d'elements es troba el miracle de la supervivència de Catalunya com a poble.
Sovint el corporativisme ha estat vinculat al feixisme, però ni el feixisme és simplement corporativismeni el corporativisme és un fet exclusiu del feixisme. Des de final del segle XIX fins a la Sego