L’obra d’Antoni Tapies te un paper essencial en l’art contemporani, tant en si mateixa com per les seues implicacions filosofiques. No debades, la seua obra pot ser definida com una "pintura filosofica", caracteritzada per una recerca constant sobre la materia, la qual es tractada com si fos un cos que es fa carn; una materia, a mes, ferida i fragmentada, pero que en Tapies es fa manifestacio del transcendent o be en mostra la dimensio espiritual. Giuseppe Di Giacomo posa en relleu que la grandesa d’aquesta art, alhora "presentacio" i "representacio" de la materia, rau en la capacitat d’esdevenir plenament, fins i tot en la seua perfecta immanencia, "art espiritual". La recerca sobre la materia de Tapies i de tota una generacio d’artistes que van viure la Segona Guerra Mundial els aplega sota el que, en termes generals, s’ha anomenat l’"informal". Aquest llibre posa en dialeg l’art de Dubuffet, Fautrier, Wols i de Burri amb el de Tapies, explicitant-ne semblances i diferencies. En un mon caracteritzat per la mercantilitzacio total de l’art, on el valor artistic s’identifica amb el valor economic, l’art de Tapies es una de les poques expressions que s’hi sostrauen. Aixo li p
