Libros de literatura clásica grecolatina, página 13 de 111

En el tercer volum de la Ilíada figuren quatre dels cants centrals del poema: el IX, X, XI i XII. El relat s’enceta amb la descripció de l’ambaixada infructuosa d’alguns dels mes il·lustres herois gr

El tercer i últim volum dels Discursos de Lísias conte els darrers deu discursos i els fragments conservats: Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits contra la democràcia, Sobre l’examen d’Evandre, Contr

The Egyptological core of Plutarch's De Iside et Osiride was last scrutinized by a competent scholar in 2000; as it was part of a Romanian-language dissertation which was never released in print and only recently put open-source, it could hardly hope to join Gwyn Griffiths' 1970 edition-cum-commentary and Hani's 1976 La religion egyptienne dans la pensee de Plutarque among the standard resources. The most comprehensive of recent editions (2013) being in Modern Greek, slight of bulk and unpretending, a new commentary laying claim to a reconsideration of the many problems, not least textual, with which these eight chapters bristle, was very much in demand. Unlike Hopfner's classic commentary (1940), the reader will not find here a handbook of Egyptian mythography parsed according to Plutarch's ordo rerum. Nor were the trendy agendas of modern-day interpreters of religious texts adhered to. It has been attempted between these covers to submit Plutarch's digest to the same kind of scrutiny that Lightfoot brought to bear on the Lucianic De dea Syria, on a scale proportionate to the learning underlying his chapters. The commentary thus strives to combine doggedly traditional pursuits, like the emphasis on text-critical matters, with a global view of the issues at stake; each sentence of the primary text has been taken...

Una fábula es un texto de juegos protagonizado por animales que hablan y escrito en prosa o verso con una intención didáctica de carácter ético y universal formulada la mayor parte de las veces al fi

La història dels herois que van fer-se a la mar per primer cop a fi d’anar a cercar un velló d’or màgic al llunyà país de la Còlquida.Les Argonàutiques expliquen la història dels herois que van fer-s

Dues tragèdies d’Eurípides sobre la relació amb els estrangers. Amb aquest nou volum, la Bernat Metge continua el projecte d’edició de les obres completes d’Eurípides, el més jove dels tres grans p

El vuitè volum dels Discursos de Ciceró inclou Sobre el comandament de Gneu Pompeu i Defensa d’Aulus Cluenci.

El segon volum dels Discursos de Lísias inclou: Contra Agorat. Contra Alcibíades per abandó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Mantiteu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació dels béns del germa de Nícias. Sobre els béns d'Aristòfanes. En favor de Polístrat. Defensa d'un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers. Contra Pancleó. Per l'invalid.

La història dels herois que van fer-se a la mar per primer cop a fi d’anar a cercar un velló d’or màgic al llunyà país de la Còlquida.Les Argonàutiques expliquen la història dels herois que van fer-s

Dues tragèdies d’Eurípides sobre la relació amb els estrangers. Amb aquest nou volum, la Bernat Metge continua el projecte d’edició de les obres completes d’Eurípides, el més jove dels tres grans p

La tragedia Medea obtuvo un tercer puesto en el certamen del 431 a.C. Se trata de una obra inicial en la carrera literaria de Eurípides, pero incluso en instancias tan tempranas el poeta muestra ya su tendencia a la innovacion.En cuanto al argumento de Medea, Euripides fue el primero en nacer de la protagonista una filicida. En las versiones previas de la tradicion mitica, los hijos de Medea mueren por erecto de acciones de la madre pero no a manos de ella, sino lapidados por los corintios en castigo por haberle llevado a la hija de Creonte el vestido y las joyas causantes de su muerte. Este dato es rundamental para comprender el modo en que Euripides desarrolla su trama y para poder calibrar lo que sus primeros espectadores debieron haber experimentado cuando la protagonista se dirigio finalmente hacia la comision de este doble filicidio. En este sentido, resultan muy significativos los indicios (a menudo engañosos) que personajes como la nodriza van perfilando en sus discursos respecto a la modalidad que adoptara al fin la venganza de la esposa abandonada. En la tragedia griega, las mujeres vengadoras aparecen con un gran despliegue, pero ninguna de ellas provoca tanta zozobra como esta filicida con su singular lucidez.

Un dels reculls més famosos de la lírica grega és l𠆚nomenada Antologia Palatina, que reuneix epigrames sobre temes variats d’un gran nombre d𠆚utors de diverses èpoques. Entre els quinze llibres que

Traducción al catalán de la obra ´Las Avispas´, de Aristófanes, hecha por el catedrático de Filología Griega de la Universidad de Lleida, Josep Antoni Clua y Serena. El libro ofrece también el texto